Com cada any, preparam l'entrada al novembre amb la Festa de Tots Sants. A la nostra escola açò vol dir:
-Rebre la nostra especial Castanyera, que ens contarà el conte, però també cantarem i ballarem amb ella i na Marilena. Gràcies, Lia, perquè cada any ens fas viure la història de caragols i castanyes d'una manera molt polida.
-Preparar la pasta amb pares i mares agradosos que hi posen amorosia i alegria. Sense voltros, fer la pasta de bunyols no seria el mateix.
-Compartir amb el grup d'infants la bulla de pastar, jugar, anticipar i veure el procés de que la feina feta entre tots dóna un resultat boníssim.
-Tenir olor de bunyols per tota l'escola i menjar un postre exquisit!!!
bunyolada2016 -
Kizoa Editar Videos - Movie Maker
Conte: La
vella castanyera
Una
adaptació d'E.P.R per a Contes.cat ©2010
Una
vegada hi havia una velleta que vivia en una caseta enmig del
bosc.
Feia
molt i molts anys que a la tardor feia de castanyera, malgrat la edat
tenia les cames molt fortes gràcies al fet de passejar per la
muntanya però ja era una mica curta de vista.
A
la tardor portava sempre una faldilla molt llarga que li arribava
fins als peus, un mocador al cap i un cistell a la mà.
Quan
arribava el temps de la tardor, de bon matí abans de sortir el sol,
la castanyera anava pel bosc a collir castanyes per després poder
vendre-les torrades a la seva paradeta del poble.
Aquella
nit havia plogut i encara era fosc quan la castanyera va arribar al
bosc.
Quina
sorpresa! N'estava ple, n'hi havia moltes, moltíssimes castanyes.
La
castanyera va estar molt contenta i va començar a collir les
castanyes i a omplir-ne el cistell.
Quan
va tenir el cistell ben ple, se'n va anar al poble, allà on tenia la
seva paradeta.
Va
encendre el foc de la torradora per a poder-les torrar i vendre-les
ben calentetes.
Quan
ja tenia el foc a punt va agafar el cistell i ...
Quina
sorpresa! Incrèdula va trobar el cistell completament buit, totes
les castanyes havien desaparegut.
Semblava
com si les castanyes haguessin fugit en sentir l'escalfor del
torrador.
La
castanyera esverada va començar a buscar les castanyes per tot arreu
i anava cridant:
-
Castanyes, on sou? Castanyes, on us heu posat? On us heu amagat?
Però
les seves castanyes no les va trobar enlloc.
De
sobte es va posar a ploure, unes gotes ben grosses queien amb força
a terra i feien grans esquitxos.
La
castanyera es va aixoplugar a la seva barraqueta de mercat.
I
enmig d'aquell aiguat la castanyera va veure passar davant dels seus
ulls una castanya que caminava.
Amb
gran sorpresa va preguntar-se com podia ser que aquella castanya
caminés, si les castanyes no caminen pas!
Més
enllà va veure una altra castanya que passejava lentament sota la
pluja.
Llavors
va ser quan va veure que aquelles castanyes que caminaven tenien
banyes ...
I
en aquell mateix instant es va adonar del seu error, enlloc de
castanyes havia collit cargols.
Hi
havia tots els cargols del cistell passejant per allà, n'hi havia
per tot arreu: per terra, a la seva caseta, a la seva cadira,
...
Llavors
la vella castanyera va pensar que hauria de tornar al bosc a collir
castanyes per poder-les vendre.
Va
marxar cames ajudeu-me cap al bosc amb el seu cistell buit i quan hi
va arribar va pensar que degut a la seva mala vista més valdría que
per no equivocar-se anés cantant la cançó del Cargol treu banya i
així s'assegurava que els cargols treurien les banyes i ella tan
sols collliria les castanyes de debó.
Així
ho va fer, va collir el cistell de castanyes i esbufegant va tornar
corrents al poble.
I
tots tranquils que encara hi va ser a temps de torrar-les i
vendre-les totes ben calentetes embolicades amb aquelles fantàstiques
paperines de paper de diari.
Fi