dilluns, 21 de novembre de 2016

DIA 20 DE NOVEMBRE, FER PRESENTS AVUI I SEMPRE ELS DRETS DE LA INFÀNCIA

Aquesta és la imatge per recordar que molts infants encara es fan aquesta pregunta: PERQUÈ han de patir situacions injustes.
Els drets de la infància els hem de fer presents cada dia.
A la nostra escola hem participat a nivell municipal en l'elaboració d'un vídeo que parlarà de tots els drets dels infants. A més a més esteim construint un plafó amb imatges centrades en l'Article 27:
EL DRET A UN NIVELL DE VIDA ADEQUAT PER AL DESENVOLUPAMENT FÍSIC, MENTAL, ESPIRITUAL, MORAL I SOCIAL.
Si hi voleu participar amb imatges, basta que les doneu a la vostra tutora.

I AIXÍ ÉS COM VA ANAR LA FESTA-CONCERT

Per si algun de voltros hi va ésser o per si voleu participar de la post-festa veient com va anar:
https://vimeo.com/192445930

dilluns, 14 de novembre de 2016

JUNTS PEL RECICLATGE

 Des del Consorci de Residus de Menorca ens fan partícips de l'acte-concert "Junts pel Reciclatge" que s'organitza per al pròxim dissabte 19 de novembre a les 12h a la plaça de la Catedral de Ciutadella.

Es tracta d'una jornada festiva per conscienciar sobre la importància del reciclatge a la nostra illa. Per fer-ho, es comptarà amb la col·laboració del cantautor ciutadellenc "Leonmanso", el grup de batucada "Esclat" i l'actriu menorquina Laura Pons, entre d'altres. També hi haurà una taula informativa del Consorci i de Reserva de Biosfera, i una mostra dels residus que s'envien cap a reciclador per començar una nova vida.

La participació de la comunitat educativa és primordial!!!


Clicant aquí s'escolta la cançó del reciclatge que sonarà aquest dia:
https://vimeo.com/174538749
i aquí trobareu el cartell de l'acte
Cartell "Junts pel reciclatge"
Us hi esperam!!! 

REUNIR-NOS SEMPRE ÉS UN PLAER

El mes d'octubre feim la primera reunió general per a totes les mares i els pares de l'escola. És una fantàstica oportunitat per explicar-nos i per escoltar-nos. Com sempre, recordar que és entre tots i totes que construim l'escola que volem. Amb les paraules i amb els silencis, amb les reflexions i els somriures, amb els interrogants i les idees, amb les mirades i les carícies.
Gràcies per ser-hi tant presents.

PER TOTS SANTS...BUNYOLADA!!!

Com cada any, preparam l'entrada al novembre amb la Festa de Tots Sants. A la nostra escola açò vol dir:
-Rebre la nostra especial Castanyera, que ens contarà el conte, però també cantarem i ballarem amb ella i na Marilena. Gràcies, Lia, perquè cada any ens fas viure la història de caragols i castanyes d'una manera molt polida.
-Preparar la pasta amb pares i mares agradosos que hi posen amorosia i alegria. Sense voltros, fer la pasta de bunyols no seria el mateix.
-Compartir amb el grup d'infants la bulla de pastar, jugar, anticipar i veure el procés de que la feina feta entre tots dóna un resultat boníssim.
-Tenir olor de bunyols per tota l'escola i menjar un postre exquisit!!!


bunyolada2016 - Kizoa Editar Videos - Movie Maker
 
Conte: La vella castanyera
Una adaptació d'E.P.R per a Contes.cat ©2010
Una vegada hi havia una velleta que vivia en una caseta enmig del bosc.
Feia molt i molts anys que a la tardor feia de castanyera, malgrat la edat tenia les cames molt fortes gràcies al fet de passejar per la muntanya però ja era una mica curta de vista.
A la tardor portava sempre una faldilla molt llarga que li arribava fins als peus, un mocador al cap i un cistell a la mà.
Quan arribava el temps de la tardor, de bon matí abans de sortir el sol, la castanyera anava pel bosc a collir castanyes per després poder vendre-les torrades a la seva paradeta del poble.
Aquella nit havia plogut i encara era fosc quan la castanyera va arribar al bosc.
Quina sorpresa! N'estava ple, n'hi havia moltes, moltíssimes castanyes.
La castanyera va estar molt contenta i va començar a collir les castanyes i a omplir-ne el cistell.
Quan va tenir el cistell ben ple, se'n va anar al poble, allà on tenia la seva paradeta.
Va encendre el foc de la torradora per a poder-les torrar i vendre-les ben calentetes.
Quan ja tenia el foc a punt va agafar el cistell i ...
Quina sorpresa! Incrèdula va trobar el cistell completament buit, totes les castanyes havien desaparegut.
Semblava com si les castanyes haguessin fugit en sentir l'escalfor del torrador.
La castanyera esverada va començar a buscar les castanyes per tot arreu i anava cridant:
- Castanyes, on sou? Castanyes, on us heu posat? On us heu amagat?
Però les seves castanyes no les va trobar enlloc.
De sobte es va posar a ploure, unes gotes ben grosses queien amb força a terra i feien grans esquitxos. 
La castanyera es va aixoplugar a la seva barraqueta de mercat.
I enmig d'aquell aiguat la castanyera va veure passar davant dels seus ulls una castanya que caminava.
Amb gran sorpresa va preguntar-se com podia ser que aquella castanya caminés, si les castanyes no caminen pas!
Més enllà va veure una altra castanya que passejava lentament sota la pluja.
Llavors va ser quan va veure que aquelles castanyes que caminaven tenien banyes ...
I en aquell mateix instant es va adonar del seu error, enlloc de castanyes havia collit cargols.
Hi havia tots els cargols del cistell passejant per allà, n'hi havia per tot arreu: per terra, a la seva caseta, a la seva cadira, ...
Llavors la vella castanyera va pensar que hauria de tornar al bosc a collir castanyes per poder-les vendre.
Va marxar cames ajudeu-me cap al bosc amb el seu cistell buit i quan hi va arribar va pensar que degut a la seva mala vista més valdría que per no equivocar-se anés cantant la cançó del Cargol treu banya i així s'assegurava que els cargols treurien les banyes i ella tan sols collliria les castanyes de debó.
Així ho va fer, va collir el cistell de castanyes i esbufegant va tornar corrents al poble. 
I tots tranquils que encara hi va ser a temps de torrar-les i vendre-les totes ben calentetes embolicades amb aquelles fantàstiques paperines de paper de diari. 
Fi

SEMPRE HEM DE SER APRENENTS

En la nostra professió, com en la vida, necessitam ser aprenents. Tenir els ulls, el cap i el cor ben oberts a noves reflexions que ens obrin a noves propostes i noves experiències. L'objectiu, créixer cap a dins ja que el nostre creixement personal és important, però dins l'escola encara ho és més créixer cap a fora: fer que el benestar brilli en tot i per tot.
Per açò, el títol de la Formació interna d'aquest curs, que feim conjuntament amb les escoletes de Roser Gener i Es Mussol, du per títol: Treballam juntes per construir una escola acollidora.
 Agraim al CEP la possibilitat que ens brinda tant amb el seu propi acompanyament, enguany amb na Xisca Allès d'assessora, com amb el d'una professora especialista com és n'Èlia López.